Platges de Menorca

P l a t g e s
L l o c s   p e   B a n y a r - s e
L l o c s   H i s t ò r i c s
L l o c s   P r e h i s t ò r i c s
L l o c s   d I n t e r è s
P o b l e s
L l o c s   Ú n i c s

Platges y Cales


Cala Galdana | Platja ideal per a famílies amb nens

Aquesta cala situada a la fi del barranc més profund de Menorca, a prop de Ferreries, té tota mena de serveis. Com arribar a Cala Galdana i què fer-hi.

Veure més

Cala Morell | Platges de Menorca

Cala familiar al nord de Menorca, amb serveis turístics, visites a llocs arqueològics i una geologia espectacular.

Veure més

Son Bou | Platges de Menorca

Són bou és la platja més gran de Menorca, d’ambient familiar, i aconsellable especialment en els mesos de juliol i agost.

Veure més

Cala Macarelleta | Platges de Menorca

Petita cala verge d’aigua cristal·lina i sorra blanca a la costa sud de Menorca. Com arribar a Cala Macarelleta.

Veure més

Cavallería | Platges de Menorca

Cavalleria és la platja no urbanitzada més gran del nord de Menorca i molt recomanable de visitar en qualsevol època de l’any.

Veure més

Es Grau | Platges de Menorca - Albufera, platja i poble de pescadors

Es Grau és una platja familiar accessible situada en ple Parc Natural del Nord de Menorca. Tot el que vols saber sobre Es Grau en aquest article.

Veure més

Platja d’Algaiarens a Menorca | Què saber

Algaiarens és un conjunt de dues platges verges situades a 15 minuts amb cotxe de Ciutadella de Menorca.

Veure més

Cala Pilar | Platges Verges de Menorca

Platja verge i aïllada al nord-oest de Menorca. Cala pilar és una platja llegendària, de sorra groga, aigua cristal·lina i penya-segats vermells.

Veure més

Son Saura | Platges verges de Menorca

Llargues platges verges de sorra blanca i aigua cristal·lina al sud de Ciutadella de Menorca. Informació, consells i detalls geològics de les platges.

Veure més

Cala Tirant | Platges de Menorca

Gran platja familiar al costat de Fornells, al centre nord de Menorca. Tot el que pots voler saber sobre Cala Tirant.

Veure més

Platja de Santandrià | Platja familiar a Menorca

Petita cala amb dues platges familiars de sorra blanca a poca distància amb cotxe de Ciutadella de Menorca. Ideal per a famílies amb nens.

Veure més
Índex de continguts

Geografia de les Platges de Menorca

Menorca és la segona illa més gran de l’arxipèlag de les Illes Balears, a l’est de la Península Ibèrica. La seva costa te 216km, on predominen els penya-segats, entre els quals trobem les famoses cales de Menorca.

Menorca té més de 200 platges, de tots tipus i mides, sent de vegades difícil diferenciar entre una platja i el que es podria considerar com un racó per banyar-se.

La majoria de les seves platges són, de fet, cales ja que es troben situades entre penya-segats, en ocasions, en entrants molt prolongats illa endins.

Per raons geològiques, la costa nord és abrupta, plena de caps i golfs que multipliquen els seus quilòmetres de litoral, mentre que la costa sud és de contorn més suau i lineal, a causa d’una geologia més recent i homogènia.

Geologia de les platges de Menorca

Per simplificar la complexa realitat geològica d’aquesta illa per al gran públic, els especialistes parlen de la Menorca dels 5 colors, cada un d’ells representant un episodi diferent de la història de la Terra, la qual cosa es reflecteix en una composició clarament diferent de la terra, la roca i la sorra i, per extensió, del seu color.

La Menorca Fosca

Geològicament, els territoris més antics de Menorca daten d’uns 400 milions d’anys. Estem parlant de l’Era Paleozoica.

En aquella època el que avui és Menorca, era el fons d’un mar que, pel seu costat, havia aparegut uns 450.000.000 d’anys abans a el sobre estirar-se i enfonsar-se un supercontinent. Sediments de el nou continent s’acumulaven en el fons oceànic estimat en al voltant dels 1000 metres de profunditat.

Fa 300 milions d’anys, forts moviments tectònics van empènyer a part d’aquests sediments a la superfície. Estem parlant de la Menorca Fosca, de la qual estan fets alguns dels territoris més espectaculars de la costa nord, com és el cas de el cap de Favàritx, amb el pintoresc far del nord-est adornant el seu llom.

Exemples de platges de la Menorca Fosca els trobem a la zona de Favàritx, Es Grau, Cala Mesquida, Cala es Murtar i Cala Mica.

La Menorca Vermella

Durant el Permià superior i Triàsic inferior, els grans rius que erosionaven muntanyes avui desaparegudes llançaven la sorra rica en quars de les roques que descomposaven, sobre el substrat fosc de l’Era Paleozoica, en mars de poca profunditat.

Ja que a aquesta poca profunditat l’aigua és mes rica en oxigen ja que, juntament amb la sorra, els rius també arrossegaven grans quantitats de ferro dissolt, el metall s’oxidaba i es barrejava amb els sediments sorrencs, donant-li a la sorra el típic color vermellós de les formacions rocoses que avui podem observar en moltes zones de nord de l’illa en el que coneixem com: la Menorca Vermella.

Cala Pilar, Ses Salines de Mongofre i la Platja de Cavalleria apertanyen a aquest període.

La Menorca Gris

Els territoris formats en un mar poc profund durant el mesozoic són coneguts com la Menorca Gris, amb roques d’entre el Triàsic fins al Cretaci, principalment roques calcàries i dolomies.

Ja no es tracta de sediments d’origen continental, sinó majoritàriament de sediments marins. El Cap de Fornells i el Arenal de Son Saura pertanyen a el període geològic de la Menorca Gris.

La Menorca Blanca

Aquesta composa la part majoritària de l’illa, principalment el sud i el sud-oest, i es va formar fa entre 11 i 5 millonesde anys.

És, bàsicament, sorra de platja petrificada pel temps i el pes de sediments posteriors. En aquella època el mar de menorca era tropical, amb alts nivells de vida, que avui es reflecteixen en els molts fòssils que es poden trobar en aquest tipus de roca, coneguda com marès entre els habitants.

Això contrasta amb la dificultat de trobar fòssils en roques pertanyents a períodes més antics.

Durant el Quaternari es van donar grans canvis de temperatura, que van implicar dramàtics ascensos i descensos dels nivells de la mar.

Va ser en aquesta època que, sobre la plataforma de l’Miocè, es van originar els grans barrancs del sud de l’illa, que avui alberguen algunes de les platges més espectaculars, com ara Cala Galdana, Macarella, Cala en Turqueta o Cala en Porter.

La Menorca Taronja

L’última fase geològica que va influir sensiblement en el paisatge i la formació, sobretot de les platges de nord de Menorca, es va donar durant el Quaternari i és coneguda com la Menorca Taronja.

Fa aproximadament 2,5 milions d’anys la sorra generada per la descomposició mecànica dels mol·luscs marins es barrejava amb els sediments argilosos de la Menorca Vermella, acumulant-se en zones concretes, on es solidificaba, convertint-se en la roca sorrenca i ataronjada que veiem avui i que es barreja amb paisatges d’altres èpoques, normalment superposant-hi.

Cala Pilar, Binimel.la i Cala Tirant són bons exemples d’aquesta època.

En conclusió, geològicament, es pot assegurar que a Menorca un pot banyar-se en molts tipus de platges, de pràcticament tots els colors, la qual cosa és causa de la seva riquíssima història geològica, especialment la del nord de l’illa.

Platges amb Bandera Blava a Menorca

La Bandera Blava és un segell de qualitat de platges espanyoles en el què es valoren criteris d’accessibilitat, sanitat, educació ambiental, neteja i seguretat.

A data d’aquest article (2021), Menorca té 3 platges amb aquest guardó: Cala Galdana, Cala en Porter i Son Bou. Les tres són platges urbanitzades, amb gran varietat de serveis turístics, classificables i classificades per aquest lloc com platges familiars.

Per a més informació sobre la bandera blau a les platges d’Espanya, cliqueu AQUÍ .

La Vida Submarina a les Platges de Menorca

Les platges de Menorca Gaudeixen d’una gran riquesa submarina, amb centenars d’espècies de peixos, mol·luscs i classes de vegetació subaquàtica.

Cal destacar que no és el mateix parlar de les aigües properes a les platges que dels mars que envolten l’illa, ja que mar endins es troben espècies que mai ens trobarem banyant-nos en una de les platges. És el cas del calamar (Loligo vulgaris), la llagosta (Palinurus elephas) i el Raón (raor), per exemple, que són fàcils de trobar a uns pocs quilòmetres de la costa peró mai a les platges.

Peixos de platja

A la sorra, per exemple, és molt comú trobar-se nedant just a la banda de nosaltres peixos com el moll de fang (moll de fang), el gall de quatre taques (Palaia bruixa ) i, com no, les llises (Chelon labrosus), entre molts altres. Aquests peixos, al menys les seves versions més petites, viuen i s’alimenten a les zones arenoses poc profundes, allunyant-se de la riba de les platges a mesura que augmenten en edat i grandària. Cap d’aquests peixos són perillosos, però quins ho són?

Peixos perillosos a Menorca

No existeixen moltes espècies de peixos perillosos de les que preocupar-se en les platges de Menorca, encara que sí en cal esmentar algunes en aquesta secció. A les zones arenoses poc profundes de les platges un pot tenir la desagradable experiència de trepitjar un peix aranya (Trachinus draco).

Aquests peixos són molt difícils de veure, ja que s’amaguen sota la sorra, deixant fora només els ulls i les espines verinoses del seu llom. La seva picada (normalment a l’trepitjar-), és molt dolorosa, especialment la dels exemplars més joves.

Com a norma general, no cal anar al hospital després d’una picada, sent el desinfectar i l’aplicar aigua calenta (entre 40 i 45 graus), i esperar una hora, temps després de el qual el dolor va minvant.

Clica AQUÍ per llegir un article sobre el peix aranya a les platges de Menorca .

En els fons rocosos també podem preocupar-nos de les morenes (Muraena helena), que només ataquen si se les molesta, i de Cap Roig (Scorpaena scrofa). De la bruna només hauria de preocupar la seva mossegada, que no té verí però sí molta força, mentre que el Cab Roig té espines amb verí molt dolorós, tant al dors com en les aletes.

Cal destacar que els problemes amb aquests dos últims peixos són extremadament rars i fàcils d’evitar, posant una mica d’atenció.

I ja que estem en la secció de trobades desafortunades amb criatures de la mar, assenyalarem ràpidament a les meduses i als eriçons de mar (Psammechinus miliaris).

Les meduses o borns no són precisament éssers desconeguts entre els banyistes i la gent de costa, amb la qual cosa no ens estendrem amb majors explicacions. En el cas dels eriçons de mar, es recomana banyar-se amb calçat adequat, si un es va a banyar en zones amb roques submergides. Aquest consell és especialment vàlid per als nens, que tendeixen a anar molt menys alerta que els seus progenitors.

Mol·luscs

Les platges de Menorca compten amb una extraordinària varietat de mol·luscs, d’entre els quals, i per ser els més comuns, destaquem als pops (Octopus vulgaris), fàcils de localitzar a les escletxes de les roques quan un fa snorkel, les sípies (Sepiola rondeleti), que de tant en tant es deixen veure en les aigües poc profundes de les platges, les pegellides (Patella caerulea), sempre enganxades a les seves roques semi-submergides cobertes de molsa i les nacres (Pinna nobilis), una espècie de grans musclos ancorats per la punta en els camps submergits de posidònia.

Posidònia

La posidònia és una planta subaquàtica que s’organitza en prat submarins a prop de les costes i platges de Menorca. Els prat de posidònia juguen un paper vital en els ecosistemes costaners, protegint-los de l’erosió i albergant innombrables espècies de peixos i mol·luscs. La posidònia és considerada un indicador de la qualitat de les aigües.

Si tens algun problema a les platges ...

Moltes de les platges del litoral menorquí, especialment les que són de fàcil accés per carretera, tenen socorristes. Ells són els primers als quals dirigir-se si tens algun problema.

Tingues en compte que en molts llocs de la costa els telèfons mòbils tenen poca cobertura. Davant la falta de connexió, pujar-te a un lloc elevat augmentarà sensiblement les teves possibilitats de comunicar-te.

Si tens un gran problema, crida a l’112. Menorca està preparada per ajudar-te.

Consells Importants a l’Banyar-se a Menorca

NO agafeu bestioles! La major part de les espècies de mol·luscs de litoral menorquí estan protegides per la llei, i tant activistes com els cossos de seguretat estan sempre a punt per a denunciar i sancionar els visitants que no respectin la vida marina de l’illa.

Pescar a Menorca està permès, però sempre amb llicència i, depenent de les espècies que un vagi a pescar, pot ser que la captura només es permeti durant uns mesos de l’any.

Si vens en vaixell o llogues un a l’illa, NO deixis anar l’àncora sobre un camp de posidònia. Ancorar sobre un camp de posidònia comporta sancions gegantines.

Consells Importants a l’Banyar-se a Menorca

Escolta al vent. Quan hagis de decidir a quin platja vas a anar per banyar-te, fes un cop d’ull a les previsions de vent. Si aquest ve de nord, ves a sud. Si ve de sud, ves a al nord. Evitaràs brutícia, onades i meduses.

Clica aquí per veure les previsions del vent a Menorca per avui

Atenció a les corrents. Sobretot en platges obertes, com Son Bou, Sant Tomàs i Binigaus, les corrents submarines poden ser molt més fortes i poden estar molt més a prop de la vorera del que esperes. Si veus que et costa tornar a la platja, demana ajuda immediatament.

La Temperatura de l’Aigua a les Platges

La temperatura de la mar oscil·la anualment entre un mínim de 14°C al febrer i una mica més dels 27°C a l’agost.

Evolució de la temperatura de l’aigua a les platges de Menorca durant 2020

Aquestes dades varien lleugerament d’un any a un altre, a més la temperatura exacta depèn de la profunditat en què un es capbussi, així com de la distància de la vorera. És a dir, com més lluny de la superfície i de la vorera, menor la temperatura de l’aigua.